La resposta de Fuster a les crítiques de Lerma per l’emissió de ‘El País Valenciano de Joan Fuster’
by admin
El 10 d’agost del 1983 TVE va emetre, dins de l’espai documental Esta es mi tierra dedicat a escriptors, un reportatge titulat “El País Valenciano de Joan Fuster” sobre l’assagista suecà. El programa va ser produït a Madrid en maig de 1982, és a dir, dos mesos abans de la firma de l’Estatut d’Autonomia valencià.
Aquella emissió va indignar la dreta, que havia aconseguit imposar els seus símbols després de l’anomenada “Batalla de València”. Alianza Popular va presentar dues preguntes parlamentàries per exigir al Consell iniciatives contra la televisió. A més, l’aleshores regidor González Lizondo va demanar a l’Ajuntament de València que declararen persona non grata Raimon, Andreu Alfaro, Eliseu Climent i Joan Oleza per particpar en el documental, i al mateix Joan Fuster. Fins i tot el president Joan Lerma va dir a l’endemà del documental que demanaria explicacions a TVE.
Tan gran rebombori es va alçar que Raimon i Fuster van voler contestar per escrit a les crítiques. El 26 d’agost Joan Fuster replicava així en el diari El País:
«Me parece que unos y otros -incluyendo al editorialista de EL PAIS (19 de agosto de 1983)- han montado un cirio notablemente desproporcionado en torno a un programa de la serie Ésta es mi tierra que tuve que escribir y hasta cierto punto protagonizar para TVE. Reto a cualquier individuo de AP, y a su no inesperado cómplice señor Lerma, presidente de la Comunidad Valenciana, a que me denuncien una sola frase política concreta, dicha o escrita por mí en aquellos minutos de televisión. Tampoco los demás que intervinieron en el episodio se metieron en política. Nadie habló del Estatuto, ni de banderas, ni de partidos. No eran ésos los temas. Pero si han distorsionado -palabra muy del agrado del señor Lerma, al parecer- el sentido, la intención y la misma literalidad del programa, es cosa suya. Sólo que uno no escoge sus adversarios. Como dicen que decía Valle-Inclán, “ser devorado por un león todavía es algo honorable, pero recibir una coz del asno del vecino da una cierta vergüenza”. Las coces que he recibido esta vez son las de mis asno domésticos y las he de soportar estoicamente por eso, precisamente por ser los de mi establo. Me da rubor -por ellos- haberlas recibido. Aunque no tiene demasiada importancia a estas alturas. De todos modos yo me permito advertir al editorialista que no habría estado nada mal que hubiese visto, y oído, sobre todo, el susodicho programa. En su intento conciliador y comprensivo da a entender que no ha entendido nada. Y es igual, en definitiva. Vuelvo a lo de antes: lo malo de la coz es que quien la emite se define. Y si los antropoides locales se empeñan en declararnos no gratos a Raimon, a Alfaro, a Oleza y a Climent y, desde luego, a mí, con su pan se lo coman. Y ya sabemos de qué pan se trata: heno o hierba fresca»
Si no heu vist el reportatge teniu l’ocasió de vore’l ara:
Enllaços:
Reacciones contra el programa ‘Esta es mi tierra’ de Joan Fuster http://elpais.com/diario/1983/08/12/radiotv/429487204_850215.html
AP pide que se declaren ‘no gratos’ a cinco artistas valencianos http://elpais.com/diario/1983/08/18/cultura/430005607_850215.html
Las reacciones contra el programa ‘Ésta es mi tierra’ reavivan la polémica sobre la cultura valenciana http://elpais.com/diario/1983/08/19/cultura/430092002_850215.html
Raimon manifiesta su acuerdo con el contenido de ‘Ésta es mi tierra’ http://elpais.com/diario/1983/08/26/cultura/430696804_850215.html
Réplica de Joan Fuster http://elpais.com/diario/1983/08/26/opinion/430696806_850215.html
Lerma era un botifler. I comte: amb aquestos a pactat Compromís. Ens han tornat a enganyar
M'agradaM'agrada
Tota política que no estiga feta per nosaltres, serà feta en contra de nosaltres.
Joan Fuster.
M'agradaM'agrada
Tant PSOE com PP sempre han bandejat el terme País Valencià. En això han anat de la mà. La seva estratègia ha estat clara i sense escletxes: comunitat, un himne la lletra del qual diu “per ofrenar noves glòries a Espanya” i una senyera amb un afegitó blau per tal d’allunyar-la de la quadribarrada. El PSOE sempre ha volgut disfressar la mala consciència que li produïa voler eliminar el terme País Valencià dient que els noms no importen, que és ben bé igual dir “país” que “comunitat”.
Ara sabem, però, que tot açò no és cap joc innocent, que les paraules i els signes representen idees, i les idees basteixen les ideologies. Ells sempre ho han sabut. I ara saben que nosaltres també ho sabem.
Visca el País Valencià.
M'agradaM'agrada